He aprofitat aquests dies per viatjar amb la família i desconnectar. Hem estat al País Basc. Vam arribar per la tarda a Bilbao. Sota una pluja intensa vam descobrir els màgics exteriors del Guggenheim i ens vam anar de tapes al cas vell de la ciutat. Entre processó i processó seguíem al Barça a les pantalles de les tasques de la plaça. Una primera part espectacular, els dos gols d’Ibrahimovic i el gust agredolç de l’empat final. L’endemà vam visitar les col.leccions fixes i itinerants del Guggenheim. A l’entrada l’impacte visual i la força poètica de l’artista conceptual Jenny Holzer, les monumentals peces d’acer de Richard Serra i les sales dedicades a les magnífiques escultures i obres desplegades pel món d’Anish Kapoor. Tres artistes amb diferents tècniques, els tres amb producció impactant, trencadors de límits, de disciplines i d’arts. Difícil trobar les fronteres entre l’arquitectura i la poesia, entre l’enginyeria i l’escultura.
Per la tarda vam visitar Gernika. Petit poble bombardejat per la legió Còndor alemanya durant la guerra civil espanyola com assaig per a la Segona Guerra Mundial. Desproporció i cruesa en el fet i destinatari d’un crit unànim contra l’horror. Moltes emocions, el meu marit i fills són alemanys. Després visita al Museu per la Pau, la voluntat de reconciliació i d’esperança en el futur en una terra castigada per la guerra i el terrorisme. Finalment l’Arbre de Gernika símbol de les llibertats del poble basc i símbol de la pau. I des de fa molts segles testimoni mut de drets, de furs, de preses de possessió, de bombes, de crits i plors, de diàleg, de paraules de mediació i d’aproximació i de perdó.
Al YouTube “Hey, Soul Sister” per Train
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada